La màgia de l'hora del conte

La "màgia" resideix a comprometre cors i les ments dels nens, com a persones i com a pensadors, amb temes que són rellevants, real i important per a ells.

Les fonts de les històries poden provenir d'una varietat de fonts diferents: llibres autèntics imatge del món, llibres de curs, els llocs educatius i uns altres al Internet, o versions en català, castellà o anglès de locals culturals, contes i rondalles, no importa la font, l'important és l'apel·lació i l'interès que tenen per als infants.

Ajudar a la comprensió, les lectures amb freqüència pot contenir algunes estructures de la llengua i el vocabulari que més enllà del nivell actual dels nens de competència productiva, però això no té per què ser un problema, hem de recolzar activament la comprensió dels nens en la forma de llegir o explicar la història, especialment la primera vegada de la següent forma:

·         Utilitzant l'expressió facial - per millorar la forma en què expressen una gamma d'emocions.

·         Utilitzant la mímica i els gestos - per demostrar el significat del vocabulari desconegut .

·         La forma en què usem la nostra veu - variant la nostra entonació, el to, el to, la velocitat i volum per crear interès i varietat, i d'expressar emocions com a alegria, enuig, sorpresa, preocupació , etc.

·         Obtenir i fer preguntes - per encoratjar a la predicció, per comprovar la comprensió dels moments clau en la història.

·         Ús de les pauses - per crear suspens, per fomentar la participació, i per donar temps a pensar en els nens.

·         Amb repetició - per reforçar el vocabulari i frases clau, i per donar oportunitats als nens a escoltar el llenguatge de la història.

·         Ensenyant il·lustracions - per ajudar als nens associar sons, paraules i significats.

El procés de la narració es refereix a la forma en què podem utilitzar una història com la base d'una unitat de treball al llarg de diverses lliçons, o setmanes, amb la finalitat de maximitzar l'aprenentatge dels nens i el gaudir.

Les característiques del procés de narració de contes són els següents:

1.    És cíclic: tornar a la història tres o quatre vegades i estendre el seu ús de la llengua i el vocabulari que conté.

2.    Bastida és vital, és la forma en la qual es recolza l'aprenentatge dels nens i els porten a una major competència i independència, cada temps que els nens tornen a la història, són cada vegada més capaços de respondre i participar.

3.    Que atén a la diversitat, les històries proporcionen un context per a l'aprenentatge que permet a tots els nens a participar plenament i complir amb el seu propi potencial per a l'aprenentatge.

4.    La varietat és essencial en la manera de tornar a explicar la història.

5.    Proveir oportunitats freqüents perquè els nens de transferència de la llengua aprenen de les històries d'altres contextos personalitzat, rellevant i significatiu.

La "màgia de l'hora del conte” és un poderós vehicle per a l'aprenentatge d'idiomes, i el procés de la narració permet maximitzar els beneficis d'ensenyament.

Recursos que s'han d'utilitzar per mantenir l'atenció i l’interès dels infants alhora d'explicar un conte.

Per mantenir l’atenció i el interès alhora d’explicar un conte existeixen recursos tan lingüístics com extra lingüístics que són els següents:

a) Per iniciar i finalitzar el conte s’han d’usar les fórmules rituals com per exemple:

-          “Hi havia una vegada...”

-          “Fa molts i molts anys...”

-          “En un país molt llunyà...”

Això fa que els infants centrin l’atenció quan escolten les primeres paraules de forma que es crea un clima màgic que necessita el conte.

Per finalitzar es pot utilitzar les següents fórmules:

-          “Conte contat, ja s’acabat.”

-          “I colorin colorat aquest conte, s’acabat”.

Aquestes fórmules permetin tancar el conte de forma concloent.

b) La més important eina per contar un conte és la veu, el volum, la modulació del to i el timbre que s’han d’adaptar als personatges i successos del conte però sense exageracions.

©) El ritme de la narració ha de ser normal no ha de ser excessivament ràpid ni massa lent.

d) S’ha de fer partícips els infants dels diferents sorolls que hi ha en el conte, ja que l’ús d’onomatopeies, repeticions, pauses i silencis mantenen la sorpresa, l’intriga i el suspens.

e) Les cançons s’han de cantar i les rimes s’han de dir exactament igual, a poc a poc perquè els infants ho repeteixen.

f) Les mans són un element que reclama l’atenció dels infants i transmeten missatges i donen expressivitat a la narració oral; també els moviments del cos constitueixen l’expressió corporal que a vegades poden substituir a les paraules en un conte

g) Hem de establir un contacte visual amb els oients, quan la narració ho requereix hem d’obrir els ulls exageradament. Per  representar  l’expressió dels diferents personatges com la por , la alegria, etc. es important el gest de la cara.

h) Es pot introduir objectes relacionats amb algun personatge o objecte del conte ja que aporta una nova dimensió a la narració, però sense que aquesta introducció substitueixi les possibilitats expressives del cos o la veu.

i) La narració no ha de ser massa llarg ja que fa perdre l’interès.

També podem utilitzar altres recursos que donin suport a la narració que són els següents:

-          Els titelles: representen els personatges del conte i el narrador posa la veu.

-          El conte acompanyat d’imatges: mentre es va narrant  és un suport visual;  es pot fer ús de làmines, targetes o diapositives amb imatges  per representar seqüències en el conte.

-          El conte llegit: Els primers anys de vida les il·lustracions són importants, els contes poden prescindir de la paraula escrita però l’adult a d’acompanyar amb la seva veu, o sigui que l’adult fa d’intermediari entre el llibre i l’infant, això és una pas previ per la iniciació de la lectura.

Estratègies que els educadors han de tenir en conte per afavorir una bona relació amb els infants.

Les estratègies que s’han de tenir en conte són els següents:

-          Ajustar el lèxic a les possibilitats dels infants: El llenguatge que emprarem s’ha de referir al context d’aquí i ara; hem d’utilitzar un vocabulari senzill i contextualitzat, la funció descontextualitzada del llenguatge per la qual s’evoca la realitat no present o s’inventen contextos imaginaris s’adquireix amb el  desenvolupament.

-          Parlar poc a poc i clar: Hem de pronunciar de forma clara i entenedora ja que les explicacions  supèrflues i excessives fan que l’infant s’atabalen perquè no ho entenc.

-          Utilitzar enunciats breus i d’estructura senzilla: Hem d’utilitzar un nivell de parla (longitud i complexitat) lleugerament per sobre dels seus enunciats dels infants .

-          Emprar una entonació acollidora i càlida: Hem d’utilitzar una entonació agradable ja que ajuda als infants a que siguin participatius en l’activitat, l’entonació és un recurs important perquè l’infant se senti acollit davant de l’adult; a vegades l’entonació informa de quina és la part més important de la frase, diferencia els fragments importants, matisa el significat d’allò que s’està dient, transmetre aspectes emocionals que van més enllà del que diuen les paraules.

-          Introduir pauses i esperes estructurades: Aquesta estratègia s’ha de proposar al infant i observar els beneficis que dóna, així sabrem si s’ha de introduir a la pròpia intervenció; hem de oferir temps perquè l’infant respongui i participi en l’activitat.

-          Utilitzar recursos paralingüístics: Per que hi hagi comprensió, hem d’acompanyar al missatge oral amb informació gestual, les senyals del missatge impliquen a l’infant en la participació del relati potencien el significat de ho que es transmetre de forma oral com per exemple: Quan l’educador/a utilitza les onomatopeies i els recursos gestuals per activar l’atenció dels infants: “tots saludant”, “rodó com una pilota”, etc.

Un bon recurs per treballar el llenguatge i vocabulari són els contes, per això he inventat un conte per ser narrat tenint en compte les pautes anomenades abans.

Edat a què s'adreça: Des de els 6 anys fins als 12 anys (Es pot afegir o treure recurs d’acord a l’edat)

Finalitat:

Aquest conte es pot utilitzar en les activitats de continguts de la natura, quan es vol explicar com creix una planta, una flor, quines són les parts, que necessita per créixer.

Justificació:

Nosaltres com educadors/es hem d’intentar que els aprenentatges dels infants siguin significatius, per aconseguir captar l’interès dels infants podem utilitzar molts recursos, en aquest cas també per introduir continguts de la natura puguem utilitzar “el conte” aquest recurs ens permetre crear moltes històries màgiques per  educar la imaginació infantil y amb la utilització de recurs lingüístics i extralingüístics i la utilització de tècniques i materials despertarem l’hàbit d’atenció i escolta, la participació, la curiositat i la motivació dels infants, al mateix temps que aconseguirem els objectius proposats.

Nota: He afegit dibuixos al conte per simular que son les imatges o siluetes que utilitzaré a l’hora de contar el conte.

Títol: “ La llavoreta feta flor”

Hi havia una vegada una llavoreta que va caure a terra i no podia llevar-se
- Presentem la silueta de la llavoreta.

... Un nen que passava per allà va deixar anar un got amb aigua i a la llavoreta li va caure l'aigua a sobre. De sobte, es va rebentar i la llavoreta es va espantar.

- Fer gest de rebentar i de ensurt i presentar la silueta de la llavoreta rebentada.
... la llavoreta no entenia que li passava. Poc després va començar a ploure
- Fer el gest imitant la pluja amb les mans.
... i quan li va caure la pluja alguna cosa li va passar: li van començar a sortir uns estranys pèls a tot el cos.    

- Presentar la silueta de la llavor feta arrel.

 ... la pobra llavoreta, encara més espantada, es va posar a plorar
- Representar l'expressió de tristesa i simular que es plora acompanyada de laments "no sé que em passa"

... però d'un moment l’altre la llavoreta va començar a canviar, li van anar sortint un tronc i unes fulles i es va posar molt bonica.

- Al mateix temps d'anar enunciant les parts de les plantes, mostrar cada silueta per anar muntant la flor

- Preguntar als nens ¿sabeu que va passar?

 ... La llavoreta es va convertir en una bonica flor!

- Gestos d'alegria amb els braços oberts

... Una abella que estava volant es va posar en ella i li va dir: - "quina bonica flor! Vols ser la meva amiga?" I la flor molt contenta li va dir: - "és clar que sí!! I es van fer molt amics i cada dia la flor cantava i l’abelleta ballava.

 - Imitar el vol de l'abella.

... Una nena que passava per allà va veure la abelleta i la flor i, molt contenta, es va posar a cantar.

Una floreta alegre esta cantat

amb unes fulles,

amb unes fulles

i una abella esta ballant.

la nena li va preguntar: “Hola flor, què necessites per créixer?”

I la flor li va respondre: "Aigua"

-Imitar les veus.

... cada dia la nena anava a regar la flor, que estava molt bonica.

- Fer simulació de regar la flor.

... i la flor li cantava a la nena i la abelleta ballava.

Les nenes maques al de matí

s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,

les nenes maques al de matí,

s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també rego el meu hortet,

faves i pèsols, faves i pèsols.

Jo també rego el meu hortet,

faves i pèsols i julivert.

... així la nena, la flor i l'abella es van fer molt bons amics i... conte contat, ja s’acabat.